Educació 2.0

Extraiem totes les potencialitats que ens ofereixen les tecnologies, ja sigui a la vida particular de cadascú com a en l’àmbit escolar?  Amb aquest debat ompliríem fulls i fulls de reflexió i opinió sobre la qüestió, el que és ben cert, és que la tecnologia avança a un ritme que pels ciutadans  a vegades se’ns fa difícil mantenir-nos al dia de totes les noves eines que van sorgint al mercat.

Personalment crec que aquest és un debat que amb els anys  tendirà a la normalització. Hem de pensar que el “bom” tecnològic ens arriba a casa nostra finals dels 80 i sobretot al llarg dels anys 90, i podem dir que es tracta d’un fenomen recent, que les generacions més joves ja viuen amb total normalitat però pels que s’han fet grans amb el paper i el bolígraf suposa en alguns casos, un canvi en les estructures i formes de funcionament.

Si em preguntes, creus que les tecnologies han d’estar presents en el procés d’aprenentatge a l’escola? La meva resposta es un si, però… Entre una llarga llista de motius a favor, crec per una banda que la tecnologia ens acosta al alumne i ens facilita la interacció amb aquest, hem de pensar que en molts casos les tecnologies suposa per a nens i joves la seva eina de comunicació i expressió, i per l’altra cal que també fem veure que un ordinador una PDA, etc. Van més enllà de l’ús lucratiu tant limitat que actualment tenim d’aquestes eines. Però (sempre cal posar un però)  un mal/excés ús de les tecnologies ens pot anar en detriment de les interaccions humanes, alienar-nos d’aquest  món  i conduir-nos cap a una societat una mica més individualista de la que ja tenim, i la veritat la idea no motiva gaire.

Per acabar, dir que com a pedagogs, la via tecnològica crec i potser dic una barbaritat, ja a hores d’ara esta revolucionant el camp de l’educació, i com a tals cal que estiguem al dia de tot el que corre per la xarxa o ens veure’m desfasats en no pas tants anys.